dissabte, 20 d’octubre del 2007

fred ...

Tinc fred...
Jo volia que arribés el fred i ara en tinc. A fora, però, no en fa. El tinc ficat a dins, fred de peus, a l'esquena, a les mans, al nas...
Aquesta nit volia somniar coses boniques, però he tingut un malson, una història ben estranya. No sé si abans he somiat res bonic, no ho recordo. Només sé que m'he despertat amb fred i he hagut de posar la bata damunt el llit, m'he hagut d'embolicar amb la manta... i llavors he tingut el malson. En dic malson perquè hi passaven coses molt rares, però no sé ni si m'ha inquietat el son. Una invasió extraterrestre, però que resulta que no és extraterrestre sinó que algú crea uns éssers híbirds que ho arrasen tot... i jo m'amago, embolicada amb un mantell, la meva pashmira (s'escriu així?) de l'Índia... i em veuen però no em descobreixen, doncs el mantell ha anat caiguent i algú l'ha recollit i m'ha embolcallat de nou... i la lluita final acaba amb riures.
I m'he llevat amb fred. Fred de peus, fred a l'esquena, fred a les mans, fred al nas...
I ja que tinc fred... doncs ballo damunt el gel... i me'n vaig a llegir una mica davant la llar de foc... amb el gat a la falda...



.

13 ventades ...:

  1. Doncs quina tranquil·litat que es desprèn del final del post i de la cançoneta, tot i explicar que has tingut un malson. Sort que tot ha acabat en riures...

    ResponElimina
  2. follet...
    quina mà d'interpretacions aquest somni, no?

    no em facis cas... massa feina... poc dormir... moltes llunyanies...pocs riures...

    un petó ben dolç, estimadíssim follet...
    i moltes gràcies per tu

    ResponElimina
  3. sensacions, elur... canvien com el vent, com el vol...

    quan menys ho esperes fan la revolada!!!

    és cert que els somnis deixen empremta i, algunes vegades, ens deixen la sensació durant hores. Després, però, tot s'encalma.

    petons, llepades i ronronejos!

    ResponElimina
  4. Per evitar aquests entrebancs és molt millor, feu-me cas, somniar desperta. Així, fins i tot, després podreu recordar els somnis. I en adormir-vos ja tornareu al dit món real.

    ResponElimina
  5. La incoherència sempre ha sigut present en els meus somnis Xexu... però vaja, el subconscient no deuria tenir ganes de barallar-se amb ningú més a part de mi :P



    Sí Poeta? jo no n'hi trobo cap :P
    Explica-me'n alguna, vaaaaaa...
    Doncs res, no treballis tant, dorm més, apropa't que t'abraço i si cal et faig pessigolles perquè riguis.
    Gràcies a tu, amoret.
    :**********



    Saps que quan m'he despertat no sabia si era un somni o havia vist una peli, Gatot? és que tot plegat era tan estrany...
    M'agraden aquells que es queden enganxats i et deixen bon sabor durant tot el dia... jo en volia un d'aquests Gatot... potser avui...
    Petonets i ronroneigs i mossegadetes.



    Voleu dir que en el món real, la meitat de la humanitat són híbrids que ens volen aniquilar dErsu_?
    Per això anem tan bé, doncs.
    Somio desperta... i tant...

    ResponElimina
  6. No sabria que dir-vos, fa tant de temps que no trepitjo el dit món real.

    ResponElimina
  7. Aix, el que donaria jo per tenir una llar de foc! crea un ambient del tot ideal... feliç lectura davant del foc!

    ResponElimina
  8. Que donaria jo per aseurem davant d'una llar de foc, tapada fins adalt de tot amb una manta i asseguda damunt d'una catifa ben mollosa....mmmmmmm, i si pogues anar nua sota la manta encara millor, m'encanta el fred, m'agrada sentir-lo per que llavors se que necessito l'escalfor, es una barreja de sensacions.

    Afortunada ets de tenir fred i de poder sentir l'escalfor d'una llar de foc :-)

    Petonets dolcets dolça meva!!!!

    ResponElimina
  9. gràcies dolç follet...
    t'estimo :¬)**************

    ResponElimina
  10. Hehehe...deu n'hi do, elur!!!!
    Deus tenir a Freud removent-se a la tomba! ;-)

    Un petonot ben fort i que aquesta nit somiïs amb els angelets! :*)

    ResponElimina
  11. Quina sort teniu apreciat dErsu_... quina sort!


    No saps pas com la trobaré a faltar quan sigui a Olot, Laia!!!
    Un petonàs!


    Poseu-ne una al piset nou, dona! segur que l'amortitzeu Jo Mateixa jejejeje
    Un petonàs!


    A tu Poeta, gràcies a tu
    :****************


    Ai Buk... el Freud amb mi hauria tingut fea per anys em sembla! jejejejejeje
    Angelets? uf... mentre no siguin aquells típics i tòpics ja m'està bé, però és que aquells em foten por!! jajaja
    Un petonàs maco i gràcies!!

    ResponElimina