regals inesperats...

Arriba la pluja amb un ploure maco, alegre. M'encanto mirant com les gotes es queden quietes a les fulles i tot d'una cauen i penso que podria aprofitar per fer alguna foto del pati mentre plou. Arreplego el trípode i la càmera i surto. Em poso a aixopluc i faig unes quantes fotos, no n'hi ha cap que em convenci, però per fer proves d'HDR m'aniran prou bé.
Només se sent la pluja mentre va caient i el clic de la càmera. Hi ha un silenci quasi absolut. I tot d'una un sorollet em fa aixecar el cap. Un tallarol capnegre acaba d'aterrar just sobre l'emparrat que tinc al damunt. Resto ben quieta, pràcticament sense respirar. No m'ha vist, no m'ha sentit, no sap que hi sóc i es passeja alegrement sota la pluja davant dels meus ulls. He pensat que li podria haver fet una foto quan ja ha sigut massa tard. Se n'ha anat tal com ha vingut.
M'he quedat embadalida fins que els meus ulls han captat un canvi de llum sobtat i breu. Un llampec? pot ser? un llampec? i he parat l'orella i he restat altra vegada immòbil per no espantar el tro, que ha arribat suaument.



.