l'haikú...

L'haikú és un petit poema amb mètrica oriental, que té els seus orígens al segle XIII/XIV i agafa embranzida a partir del segle XVI/XVII, i segueix essent molt popular principalment al Japó. La senzillesa que caracteritza aquests poemes és el resultat d'un delicat procés que recull l'herència del món religiós i filosòfic (budisme, taoisme, zen, confucionisme), l'art de la cal·ligrafia, la tradició poètica oral japonesa anterior al segle VI i les posteriors evolucions cap a le formes clàssiques del waka i la tanka.

L'haikú ens recorda la filosofia espiritual i el simbolisme dels místics taoistes i dels mestres zen, que expressen molts dels seus pensaments utilitzant mites, símbols, paradoxes i imatges poètiques.

És una poesia contemplativa que valora la natura, els colors de les estacions, els contrastos i les sorpreses. Simplificant, podríem dir que s'originà per segregació dels tres primers versos de la tanka, de 5-7-5 síl·labes (4-6-4 si comptem a la catalana, sempre que els versos siguin femenins, és a dir que acabin en paraules planes).

L'haikú enregistra o indica un moment, una sensació, impressió o drama d'un fet específic de la natura. Els dos primers versos són un apunt al natural, que fa un salt transcendental al tercer i darrer vers cap a una lectura més simbòlica i universal.

Més que inspiració, el que es necessita per compondre un veritable haikú és meditació, esforç i percepció.

Font: XLI Premi Joan Teixidor _ Poesia

Avui transcric aquesta definició d'haikú per fer-me'n memòria a mi mateixa. La transcric malgrat acabi de llegir un llibre del mestre Vicente Haya, on escriu i demostra que l'haikú no té res a veure amb el budisme ni la religió...
Alguna estona, ara que aviat em sobrarà temps, us escriure alguna coseta del mestre Haya, que vaig descobrir gràcies al primer mestre d'haikús que he tingut, en Buk.




.