La Clàudia va esclafir a riure i li va dir que ella l'ajudaria, que en podia estar ben segur i no hauria de patir per res.
Van pujar a les golfes , i allà Clàudia li va explicar el seu pla, el seguirien fil per randa. Li va fer un gest. I ell la va entendre. Va posar música perquè ningú no els sentís. Aquesta cançó:
(l'enllaç de la cançó J'ai deux amours - Madeleine Peyroux)
-Aquests són els plànols de la casa, va dir ell. I els va estendre a terra.
Ella els va mirar, analitzant-los centímetre a centímetre... l'havia recorregut milions de vegades, però mai l'havia vist així, despullada i en dos dimensions.
Durant uns segons es va quedar mirant el dibuix d'una de les habitacions. De cop una llàgrima va començar a caure per la cara de la Clàudia, quan a la seva ment van venir els records de tot el que havia passat allà de petita, però ho havia de fer, l'havia d'ajudar.
-Escolta, què plores? - li va preguntar ell.
-M'han vingut els records de quan jugava amb la Blanca. No la vas arribar a conèixer, oi, la meva germana bessona? Fa molts anys que no en sé res d'ella. Algun dia t'explicaré com va anar, ara no és el moment. - Fent un sospir, com si tornés d'un lloc llunyà, va continuar - Mira, veus el plànol? Aquí no està indicat, però entre aquesta habitació i l'estudi hi ha un pas. Sembla paret mestre, però en realitat són dos envans amb un passadís interior que les comunica.
-N'estàs segura Clàudia? M'han assegurat que aquest era el plànol més actualitzat de la casa... - Ell no sabia ben bé què pensar. Estava convençut de que volia ajudar-lo, però...... però... millor que us expliqui el què la Jo Mateixa, si a ella li sembla bé, és clar.
.
Ei Elur, si, si, si que vull, però no se molt be com va això, que he de fer, copiar tot el texte i despres afegir alguna cosa allà on el teu s'ha acabat??
ResponEliminaVeig que la cosa es seriosa, vull dir que no va de catxondeio el texte oi??
A la nit m'ho miro amb calma, ja he vist que l'Alepsi, en Lapri/David i bastanta més gent ho té, però no sabia ben bé de que anava, gràciesssssss :-)
Besets rebònica!!!!
Exacte! No t'ho hauria pogut explicar millor ;)
ResponEliminaDe moment no... però cadascú el segueix com vol, d'això es tracta.
Tu mateixa guapa, al teu ritme :*)
M'alegro de que et faci ilusió!
Petonassos!***
XDD Bo el gir, tot queda penjat d'un fil... com seguirà? Serà qüestió d'anar llegint. :)** bon dia!!
ResponEliminaPd40 t'agraeixo el comentari amable, però malgrat em fa fer gràcia i ilusió posar-m'hi, em va faltar inspiració. Masses coses al cap :P
ResponEliminaBon dia, maco :***
Hola bònica, ja he fet el post del Poble, el que passa es que l'enllaç de la canço no funciona, poder es que no l'he sabut possar bé, de totes maneres ja he deixat dir a les PD que si no funcionava i la gent volia saber com sonava que passesisn per aqui, per cert, l'hi he passat a la Gemminola, jejejeje.
ResponEliminaBestes i bon cap de setmana!!!!!
Tothom té una doble vida a Twin Peaks.
ResponElimina