...què es pot fer...
...quan et sents tan buida i sense ganes d'omplir-te de res...
...quan fuges a capturar la bellesa que t'envolta, amb l'afany de que te'n quedi dins l'ànima...
...quan tota tu ets una paradoxa...
...quan et sents tan buida i sense ganes d'omplir-te de res...
...quan fuges a capturar la bellesa que t'envolta, amb l'afany de que te'n quedi dins l'ànima...
...quan tota tu ets una paradoxa...
quan me'n sento no capturo res, al contrari, em desempallego de tot... potser aquest sigui el meu error...
ResponEliminajo també ho faig Aina... desempallegar-me de tot i el que és més trist, de tothom... per això m'afanyo a capturar alguna cosa, per no deixar-me'n anar del tot...
ResponEliminaI qué no ho és, elur, de paradoxal? ;-)
ResponEliminaUn petó i ànims, maca, que els bons temps sempre tornen
Buk
Doncs tirar endavant i intentar superar aquest moment. El sol sempre acaba sortint. Ànims Elur!! :)**
ResponEliminaGràcies Buk i Pd40.
ResponEliminaUna abraçada :*)
Pot ser la resposta
ResponEliminaja la tenguis
en el títol
del teu post
anterior
esperar...elur...,
ResponEliminaesperar...a que mica en mica...et vagis reomplint.
esperar...com espero jo, a que un dia, de cop, el que sembla impossible passi...
i torni la il.lusió.
confia en l'espera.
Sigues pacient...dóna't temps sense desesperar-te.
ResponEliminaSigues forta i aixeca't cada matí amb ganes de menjar-te el món!!
Sort!!
El filferro aquest em recorda una vegada que era de convivencies i vam anar al camp. Hi havia un fil ferro electrificat pero l'electricitat no era continua. Llavors vaig agafar el cable a veure que passava, vaig estar una estona alla esperant i quan va passar l'electricitat ho vaig flipar!
ResponEliminajajajajajjajaja ostres Sir... ets un cas!!!!! jajajajajajajja
ResponEliminaJaqme, Sidlia, Intints... moltes gràcies.
ResponEliminaPetons!!