striptease...

Avui m'he llevat tard, a 3/4 de 9. M'he trobat al meu germà mirant-se la F1, sense gaires ganes d'anar enlloc, fins que li he plantejat el tema bolets. Hem decidit acabar de riure una estona veient el renault de l'Alonso entrant rere el Ferrari del Schumi i ens hem posat en marxa. Ocells i bolets, ha dit que tocava. Però al matí no és bona hora per anar a veure ocells allà i de seguida ens hem endinsat al bosc. I quan dic endinsar, és endinsar. Ell, l'expert ha trobat de seguida 4 rossinyols, jo tenia prou feina per mirar on posava els peus. Sempre em quedo una mica enrere, i avui no ha sigut l'excepció, em poso a guaitar si veig algún bolet i ell se m'escapa. Estava farcit de bolets semblants als siurenys, que no he agafat, val més no arreplegar-los als desconeguts i/o sospitosos. Quan he vist on era ell, m'he adreçat cap allà i just quan l'he atrapat una abella se m'ha clavat al dit xic. Mareta meva quin mal!! Lamarequelavaparir!!!! Mentre intentava treure'm el fibló, amb un principi d'histèria, em fan pànic, he notat com hem tornaven a pessigar primer al braç esquerre, després al dret i més tard a sota el braç, al costat del pit. En tenia una dins la samarreta!! Sense pensar-m'ho ni un segon m'he tret la samarreta, mentre el meu germà em deia que marxés d'allà i que no fes anar els braços com una boja. Jo ja tenia un atac de pànic i d'histèria, tot junt; em semblava que tenia abelles o vespes per tot arreu, al cap, per tot el cos... amb la sensació de tenir-ne una al cap, he començat a picar-me, una i altra vegada, cridant al meu germà que me la treiés; sentia el seu zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz tota l'estona... ell mentrestant intentava matar, a cops de peu, la que hi havia dins la samarreta. Ja us ho podeu imaginar, a ell millor que no el pessiguin, n'és una mica al·lèrgic, jo plorant histèrica i corrents sense samarreta pel bosc. Fins que he vist un rossinyol. "aaaaaaaaaaah!!! aaaaaaaaah!!! merda d'abelles!! treu-me la del cap!!! No n'hi tens cap al cap, Neus. Que sí!!! que l'he morta, però encara hi és!!! treu-la!! treu-la!!! quin mal!!!! snif! snif! cullons!!! snif! snif! .... mira!!! un rossinyol!!!!! jeje!!" M'ha fet tanta ilusió que se m'ha passat tot de cop. El meu germà encara riu. M'ha preguntat si volia tornar a casa, que si em feia molt de mal podíem tornar i ja estava. Li he dit que no, si tot just acabàvem d'arribar! O sigui que per no tornar a passar pel mateix lloc, no fos cas, hem seguit la ruta del porc senglar. Anar al bosc amb el nen és tota una aventura, sempre!!! Semblava un capítol de "Perdidos", només ens faltava el guapo per curar-me les pessigades i el calvo per obrir-nos camí a cops de matxet. Hem pujat i baixat unes quantes vegades el barranc, hem collit uns quants rossinyols més, hem omplert una bossa de castanyes, hem trobat un esquelet de senglar, ens hem embardissat, hem rigut, m'he queixat, tinc el braç esquerre ben esgarrinxat, ell el dret, he baixat per llocs increïbles tot arrossegant el cul, una parella de pit-roigs m'han fet companyia una bona estona, quan he anat a buscar un "camí" més segur que el que tirava pel dret, un d'ells s'ha aturat més d'una vegada a uns 3 metres de mi, segur que encara riu, jo només de pensar-hi, només d'imaginar-me per allà avui, ja ho faig. Hem pogut gaudir d'una llum preciosa que s'escolava enmig de les branques fins arribar on érem. I finalment hem arribat a la carretera, carretera de bosc, clar. I cap a casa a dinar.