nòmades del vent...

Pirineus, matí esplèndid, aire molt fresc, el sol que escalfa just per no tenir fred, un prat al capdamunt d'alguna muntanya. Des d'aquí es veuen les "meves" muntanyes, les que m'han acompanyat tota la vida, es retallen meravelloses a l'horitzó.
Ens hem aturat per observar el que ens pensem que és un vol d'aligots vespers en migració. No ens hem equivocat, en comptem uns 40. No fa gaire estona, ni més de 5 quilòmetres i una bossa de móres plena, que dues àligues marcenques ens han regalat una bellíssima coreografia amb els seus jocs. Aquí on ens trobem un parell de voltors juguen amb l'aire i la seva ombra a la falda de la muntanya. La intenció d'avui era anar a buscar bolets, "caçar" bolets en diem nosaltres, concretament volíem caçar ceps. Però en 5 minuts ens n'hem oblidat completament. Després del primer vol de pernis (aligots vespers) n'ha aparegut un altre i un altre i un altre i un altre... perdo el compte i em dedico a disfrutar de l'espectacle, de com es reuneixen, cada grup, en un lloc tot esperant el corrent d'aire propici per continuar el seu viatge cap al sud, de com saben aliar-se amb el vent per delectar-nos amb la seva bellesa...
L'I. i la M. sí que els compten, ho van anotant tot a la seva llibreta. N'hem vist més de 250, molts més. Mentre disfrutem aquí dalt, ens truca en G. Hi ha un vol de cigonyes sobrevolant el nostre poble, ens diu que n'hi ha d'haver més de 150... per uns moments ens sap greu no poder-ho veure, ens sap greu el temps que triga en aparèixer un nou vol de pernis a l'horitzó.