I tornaré a Gironaquan bufi tramuntana
per perdre'm en silenci
pels vells carrers que enyoro.
I tornaré a Girona
sense esperar que em cridin
amb tremolor a les cames
i els ulls oberts com llunes.
Serà un dia de somni
quan tornaré a Girona.
Miquel Martí i Pol
***
Sempre ha sigut un plaer passejar pel casc antic de Girona, m'agraden els seus carrerons irregulars, les escales estretes que mai sé cap on em porten (tinc un sentit de l'orientació força nefast... i això que hi vaig estar vivint durant 2 anys...), trobar-me la catedral de sorpresa després de passar per primera vegada per un carreró fins ara desconegut, el campanar de sant Fèlix, el Call jueu, els ponts travessant l'Onyar, les cases pintades... i sobretot aquest dissabte engalanada amb flors, plena de colors...
i rialles...
i converses...
i complicitats...
I jo al costat, a Banyoles. Sense catedral, ni call jueu, ni ponts sobre l'Onyar, ni patis florits, ni (ai las) ganes.
ResponEliminaDoncs jo darrerament he anat a Girona i m'ho vaig passar de perles! Sí que tens raó en això que dius dels carrerons irregulars i les escales però crec que tot, ben amanit amb una bona companyia, es fa més suportable.
ResponEliminaTot i així, senyoreta, he d'aclarir-te que la Catedral és la de Sant Feliu i no pas Sant Fèlix. Aixxx, que un barceloní com jo hagi de corregir a una gironina ... on anirem a parar
Petonets de bon dia!
Ostres, jo sóc un enamorat de Girona. Ara m'has fet recordar que fa temps que no hi vaig. Haurem de possar-hi remei ;-)
ResponEliminaPetonot
Buk
Vols creure que no he estat mai a Girona? Ais, em queda tan lluny...
ResponElimina(no ho diguis a ningú)
girona enamora ;)
ResponEliminapetonassus!!!!
quin casc antic/call jueu més preciós i més bén cuidat..., si veiessis el de tortosa t'agafaria vergonya aliena...
ResponEliminaA veure Dersu... ni ganes de què? de catedral, flors, call jueu, ponts? o ni ganes d'estar-te a Banyoles? m'has deixat amb el dubte...
ResponEliminaTotalment d'acord Pep, si la companyia no és bona no cal perdre-s'hi :)
Però és Sant Fèlix, recoi tota la vida ha sigut així i no ho canviaré pas ara, eh? ;) Petonàs!
Ai ai Buk... que et vaig fer memòria no fa pas gaire amb lo de les flors... ens fem grans, eh? ;) jejejeje... Posa-hi remei!! És preciosa Girona! Un petó maco!
Jo no he estat mai a molts llocs, mica en mica. Quan vulguis ÇAladern tens un geladet pagat a la Gioconda, que són... uf... són mmmmmmmmmm boníssims!!!
Visca Favaritx! Gràcies per la visita! ;*)
Su... avui em sembla que en faig prou fent-te un petó i una abraçada!!
Sí Lte, està molt ben conservat.
Fins demà patuleia! Petons!!
Sí. La ciutat, la comarca, i —encara que no m’agradi referir-m’hi d’aquesta manera— la província, també.
ResponEliminafa més de 10 anys que visc a Girona i encara avui descobreixo carrerons en el seu barri vell i això que tampoc és tan gran...
ResponEliminaSaps Pensador? ...doncs que tens tota la raó ;*)
ResponEliminaFrederic!!!! Gràcies! les teves paraules em consolen, no saps pas com... que de tota la vida m'he passejat per Girona i encara m'hi "perdo" ;)
Jo no recordo haver estat mai a Girona, pels voltant i a l'aeroport si pero no a la ciutat.
ResponEliminaI a Lleida em sebla que tampoc.
Sir William aixì heu de solucionar-ho, doncs... que us perdeu coses molt boniques ;)
ResponEliminaPorto un any i mig vivint a Girona i el què has descrit em passa tal i com tu ho dius, no se...és curiós... Aquesta ciutat és màgica, té un encant especial que fa que qualsevol que la visiti no es quedi indiferent...Et trobaré molt a faltar...
ResponEliminaAnònim... jo també l'enyoro :*)
ResponElimina