dissabte, 11 de febrer del 2006

Va pensiero...


Va, pensiero, sull'ali dorate,
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ore olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!
...
Avui l'he tornada a cantar, feia anys que no ho probava seriosament això, i està vist que ja he perdut la meva veu de soprano que m'acompanyava fa uns quants anyets...
La veu s'ha de cuidar i jo no me n'he preocupat mai, també s'ha d'educar i tampoc ho he fet. Les meves cordes vocals van per lliure i tan aviat sembla que refilo com una cardina, com que m'ha envaït un àlien, clar que passa més sovint això últim...

2 ventades ...:

  1. perquè?
    refila com una cardina?
    està posseït per un àlien?
    o canta el Va, pensiero?
    ;)

    ResponElimina