dijous, 11 de febrer del 2016

pas de pardal...

Havia tornat a oblidar que tinc un bloc.
No recordo que tinc el bloc fins que m'enyoro d'alguns de vosaltres.

Podria dir-vos que plou, però les exageracions les deixo pels de ciutat i les iaies.
Fa un dia preciós, tapat fins arran de poble, humit i fred.
Només espero que duri.

Ja torno a parlar del temps, Pons. Sóc un baròmetre amb potes, jo.

El cas és que en aquests dos dies de pluja, diumenge i avui, els ocells han estat generosos i pacients amb mi.

Mallerenga d'aigua - Mallerenga blava
Mallerenga carbonera - Pit-roig

Merla - Pinsà - Tallarol de casquet femella
Pardal xarrec - Pit-roig - Pinsà borroner

Veure com una merla es banyava en un bassal de poc més d'un pam de llarg i poc més d'ample, va ser tot un privilegi. 
Adonar-me de la taca vermella del pinsà borroner i tenir temps de fer una foto testimonial, una sorpresa.
No hi ha res com un diumenge plujós, per poder passejar sense que ningú espanti els ocells abans no arribis tu.



#àudio: Com un arbre nu (Lluís Llach)