Al calendari, és clar, perquè per aquests defores sembla que encara no ha acabat d'arribar.
Demà serà Nadal i a cals avis hi haurà un guirigall d'aquells que fan època, doncs els nebots van creixent i ja se sap que com més grans més esverats. Sort n'hi ha d'ells per poder trobar una mica de sentit a tot plegat o si més no per poder anar passant dies i empenyent anys.
No passo per aquí i tampoc per casa vostra. Hi ha dies que em proposo fer-ho però els sants se me'n van tots cap al cel. Deixo finestres amb blocs obertes per llegir-los i s'hi estan dies i dies i sempre hi ha alguna cosa que crema més i al final tot s'acaba tancant i mig oblidant. Com el fet que tinc un bloc on abans hi escrivia tantes i tantes coses. Això també ho oblido, de fet seria més just dir que ho he oblidat del tot i de vegades me'n recordo. És una mica trist, però també comprensible. Hi ha un moment per tot i un estat d'ànim per cada cosa.
Confessaré, ja que hi sóc pel tros, que twitter em té atrapada i podria jurar que és per la immediatesa que té. Mai hi acabes d'estar sol i t'és igual si et fan cas o no, si et responen o no.
Si algun dia us trobeu pensant "què deu fer aquella garrotxina rondinaire?", sapigueu que rondino i molt aquí. Sóc de la Garrotxa, què voleu, feta i deixada estar. Hi ric molt, sabeu? i riure m'agrada.
Aprofito per dir un gran PER MOLTS D'ANYS! a tots els capris que us fareu més v(b)ells i savis aquests dies. Us tinc controlats a tots, més o menys, i us felicitaré per altres vies, però mira, per aquí també. El Porquet, Estranger, XeXu, Anna Almecija, Nur, Accidia... una abraçada immensa!
