el preu d'un 'bolo' ...

El meu poble és petit, devem rondar els 2000 habitants, cent amunt, cent avall. Tenim tres edificis modernistes: l'escola municipal i dues cases convertides ara en negocis. Una és un hotel i l'altra un restaurant especialitzat en grans àpats (casaments, comunions i coses d'aquestes).

Fa tres dies vam estrenar una guarderia nova preciosa amb un nom tan poc garrotxí que li fa perdre tota la gràcia: "El Melic". (Qualsevol garrotxí(na) que s'apreciï de ser-ho no en dirà mai melic. Llombrígo, llombrígol, ring-ring... però mai melic. Si de cas ja explicaré un altre dia com va anar la votació del nom i el poc cap de qui els van proposar)
En fa quatre, de dies, que vam estrenar un CAP. Ben acabat, ben lluminós, ben distribuït. Ens hem tret la por de que ens caigués el sostre al damunt cada vegada que anàvem de visita.
I en fa quatre i mig, potser cinc, que vam estrenar un local polivalent, altrament conegut com a El Pavelló.

Avui al poble ha vingut el president de la Generalitat. Em nego a dir el molt honorable i encara més a posar-ho en majúscules. He tingut el gust de fotre-li una bona xiulada i de dir-li botifler. Tot i que no sé si m'ha sentit. M'he assabentat de que hi era quasi quan ja en marxava.
Ha vingut en motiu d'una inauguració. De què? potser em preguntaríeu si poguéssiu. Doncs d'un robot nou que hi ha a una fàbrica dedicada als embotits.

Per la guarderia, el CAP i el pavelló 'nasti de plasti'.

Però és clar, heu de sapiguer que l'amo de la càrnica li paga un dinar al restaurant que he esmentat abans. Si hagués vingut pels altres motius no hi hauria hagut dinar.. o potser sí. Però si no dónes diners a l'ajustafems (versió molt de casa meva del que és un ajuntament) com vols que et convidin a res?

N'hi ha que han aprofitat l'avinentesa per preguntar-li, amb una pancarta, si venia per la clausura d'una fàbrica centenària, ahir va ser l'últim dia que van obrir. Però és clar, què son 80 persones a l'atur en un poble de quasi dos mil habitants? Quina importància pot tenir que en algunes cases s'hagin quedat tots a l'atur? O que faci mesos i mesos que no et paguen absolutament res? I per què ajudar una empresa petitona de casa quan pots invertir (llençar diners) en les grans de fora?

Trobo que l'hauríem d'haver rebut a cops de pedra i convidar-lo simplement a marxar. Però el meu poble, mal em pesi, és convergent, per alguna cosa han guanyat les dues darreres eleccions, les municipals i les de la Generalitat.

Ja ho sabeu: si voleu que en Mas vingui de 'bolo' al poble convideu-lo a un bon dinar.

retrobament #2

Les nostres mini converses via missatges al mòbil (som antics nosaltres) a través de centenars de quilòmetres. Un merengue madrileny i una culé garrotxina. Respecte, bon humor, molt d'afecte i el mateix rebuig cap a certs portuguesos i les seves maneres.

Hauríem d'aconseguir recuperar les nostres macro converses via mail o paper. Però no forçarem res, tenim un ritme i el seguirem.

Tal com hem fet aquests últims sis anys.

retrobament #1

Avui he tornat a rondar pel bosc. Poqueta estona, sí, però ha sigut meravellós sentir l'olor de la farigola acabada de trepitjar, la humitat de la pluja d'ahir a tot arreu, l'aire a la cara i el que no arribava als pulmons, adonar-me de que estic en baixa forma, però molt baixa. He pujat esbufegant i he baixat sense que el genoll esquerre es queixés per res. Ara hi he de tornar mica en mica. He d'aconseguir pujar sense esbufegar com una locomotora de vapor i que el genoll dret no grinyoli com una xarnera rovellada.

He recuperat una altra petita part de mi. El sistema comença a esmenar errors i a posar cada carpeta al lloc corresponent.

Toca esperar que aquesta vegada Sísif pugui remuntar prou i que la propera davallada sigui lleu.

reiniciant el sistema...