que què tenim?

En Dani movent-se mentre jo pintava la panxa de la seva mare.

Un cap de setmana de desconnexió total al refugi.

Una fideuà feta al caliu i una bona calçotada.

El foc dansant.

Jocs (rummikub) i xerrameca fins les dues de la nit.

Bona companyia, bones estones i bons riures.

En Panxo i la Sula.

Dues òlibes sortint de casa seva i que la segona se't cagui a sobre.

Una parella d'orenetes i un aligot volant.

Un pit-roig i un pardal de bardissa a les mans de l'O.

Unes ganes tremendes de comprar una Polaroid.

apunts [21] ...

Una visita, la de l'Ester, esperada i plena de riures, emocions a flor de pell i vincles que s'estrenyen. Tu a Zamora i jo a Girona. Per Sant Jordi més.

Acceptació immediata quan obro els braços per si l'Arnau vol venir a coll amb mi.

Una maneta que no deixa de tocar-me els cabells i les arracades, uns ulls curiosos i una ment desperta. Una veueta que repeteix, a la seva manera, quasi tot el que em sent a dir.

Un recull de haikus presentat als Premis Ciutat d'Olot.

No he llegit res del que hi ha presentat. Els meus no els penso llegir fins d'aquí una bona temporada, ja no n'hi ha cap que m'agradi.

Una visita llampec a la Garrotxa amb sortida de sol inclosa.

Ronroneigs felins i recança.

Esperar que arribi l'hivern.

Esperar que arribi la pluja.

Esperar.

Esperant...

carbassa ...

A Girona la pluja d'hivern, la que esperes durant dies i dies i setmanes llargues a més no poder, aquella que vols amb delit, no és grisa, ni trista, ni tampoc empipadora. Per més que t'hagi enganxat despistada i sense paraigua, per més que hagis acabat tan xopa que t'has hagut de canviar de cap a peus. Per més que físicament la notis, no pas agradablement, per tot el cos.

Avui la pluja d'hivern ha sigut de color carbassa, de color de rialles i somriures.

I en vull més.

trencadissa ...

Hi ha dies que et passen per sobre com si fossin una piconadora.

teràpia

Agulla, fils de colors, amor per enfilar bé l'agulla i Liszt...

... diu que plou, però jo no m'ho acabo de creure.

trama i desenllaç ...

Trama...

Mal de cap. Punt de creu. Cafè amb en J.C. Una maleta amb una maqueta de tren a dins de cinquanta-cinc anys. Mal de cap. Una conversa a la cuina de Can Remena. Jana. Nuri i perruqueria. Jana. Bava. Barça. Mal de cap. Riure i teràpia de bar a mitja tarda. Som la família (amics) i prou. Arnau. Bava.

Desenllaç...

Mitja lluna i Orió als ulls. Bàsquet a les orelles.

La imatge es fon cap al no-res però res no s'acaba. Tot re-comença i encara dura el mal de cap.

Silenci.

inici ...

Em desperten uns miols insistents i noto com se'm passeja per sobre fins arribar al coixí. Torna a miolar, desfà el camí i em mira des del costat de la porta. Vol que el segueixi. Intento ignorar-lo i ell insisteix. Al final guanya ell. Sempre guanya ell. Algunes vegades perquè vull, d'altres, la majoria, perquè jo perdo. Anem parlant, ell miolant i jo xiuxiuejant, mentre el segueixo fins la cuina on em demana que li posi menjar i li canviï l'aigua. No tenia el plat buit i l'aigua li vaig posar neta abans d'anar a dormir. Ara, mentre jo escric i enyoro haver dormit més, ell està roncant aquí al costat immers en un son profund.

waiting for nothing ...

He començat el dia escrivint:

Que sàpiga aquest dijous que espero que tingui un bon motiu per fer-me sortir del llit i de casa. Bon dia. NO fa fred.

#hesomiat que plovia... i no em volia despertar.

I ja se sap que qui espera, desespera.

mirant la lluna ...

I és que aquest vespre l'he vista.

He alçat el cap al mig de la plaça i he voltat fins que l'he trobada.

I ara... ara m'he quedat enganxada escoltant els Beatles...

un peu davant de l'altre i anar fent ...

Hi ha dies que no es remunten ni obrint totes les capses hagudes i per haver. Ni recuperant tots els somriures i abraçades de dos anys que m'han regalat durant el cap de setmana. Ni els riures compartits en una taula de bar buit. Ni fent bromes pel twitter. I sí, he somrigut amb els records i he rigut amb les bromes però l'alegria avui és efímera. Mal dia, mal dilluns.

La migranya no em deixa estar i em posa de mal humor. A part d'altres factors que fan que el meu jo interior estigui xisclant d'una manera estrident i ininterrompuda. Un crit constant que em tensa tot el cos i els pensaments. I d'alguna manera ha de sortir.

Almenys podria bufar una Tramuntana gèlida ja que no ha de ploure.

Podria tornar a fer fred, si no és demanar massa que en faci en ple hivern.

Aquesta primavera d'hivern m'està minant totes les resistències. No puc amb tanta 'bonança' fora de temps quan ja em costa superar-la quan li toca ser.

Ja no recordo com es feia per volar... i no sé perquè m'estranya si pràcticament ja no sé ni caminar.

omplint la capsa ...

Mitja tarda. Sóc a Girona i estic preparant les coses que he de pujar al poble. A casa hi ha silenci, ni ràdio, ni música, ni tele. Sona el mòbil i m'espanta. És la mare que diu que hi ha algú a casa que demana per mi insistentment. 'Untèslatietaneus?'

-Hola?

-Hola...

-Ui... qui ets?

-La Jana.

-Hola preciosa, què fas?

-...

I ha tartamudejat una mica sense acabar de dir res. Suposo que li ha entrat vergonya o li ha sorgit alguna cosa més interessant.

Una hora i mitja més tard he arribat al poble. Ella encara hi era. He hagut de tocar el timbre perquè m'he descuidat la clau. Quan estava descarregant l'he escoltada:

-È la tieta Neus?

I després de superar la vergonyeta inicial, de demanar-li una abraçada i un petó, ens hem assegut al sofà, ella a la meva falda i hem repassat tots els contes que ja li havia explicat la mare.

-Jana, marxem?

-No, jo em quedo.

I ha anat canviant de conte fins que ha vist que ja no hi havia res a fer.

_____

Fa quinze dies vam mantenir aquesta mini conversa:

-Jana vols aigua?

-No gràcies, ja en tinc a casa.

_____

I què voleu que us digui... jo pixo colònia.

la meva capseta ...

Avui és un dia per obrir aquella capseta dels tresors. Segurament podria passar sense fer-ho, però llavors ja tot seria massa gris, massa trist.

I com que aquests últims dies he acumulat una quantitat de joies extraordinària el somriure és fàcil, amable i sincer.