A casa meva tota la vida que hem anat a caçar bolets. De fet, a la Garrotxa, sempre que busquem una cosa la cacem. Quantes vegades no hauré dit allò de 'estic caçant les ulleres i no les trobo'. Però arran del programa de TV3 em fa ràbia dir que caço bolets. Sobretot perquè la gent et mira i et diu 'ara tu també en dius caçar bolets?'. I no, ara no, tota la vida n'he dit així i cansa haver de donar explicacions per una cosa que nosaltres tenim tan arrelada. Abans quan deies 'vaig a caçar bolets' et feien la conya de preguntar-te si hi anaves amb l'escopeta. Jo també l'havia feta, som així de graciosos, mira.
El fet és que tinc la sensació de que m'han robat una cosa que era molt meva.
Us he dit mai que odio el programa de
Caçadors de bolets? només em va fer gràcia la primera temporada i era pels tres avis que hi sortien. La iaia em tenia el cor robat, m'agradava tant com rivia!
Eren molt bons i molt fins. Aquest altre
vídeo no us el perdeu tampoc! Si he de ser iaia vull ser com ella, ho tinc claríssim.
A mi no em fa res que la gent aprengui a distingir els bolets bons dels dolents. Tampoc em molesta que vagin a bosc a caçar-ne els que trobin. Però no puc amb els crits, que sembla que hi siguin sols, ni amb les deixalles que n'hi ha que s'entesten a abandonar. No us podeu pas imaginar la de gent, no pas persones, que allà on es caguen hi deixen la merda. Hi ha zones on hi ha més papers, plàstics, llaunes, ampolles de vidre, paper d'alumini, etc. que bolets, comptant tots els dolents i tot.
Potser no cal ser com som nosaltres, ni tampoc fer com fem nosaltres, però respectar el que t'envolta és el primer que s'ha de fer. Al bosc hi ha animals que hi viuen i que s'espanten quan cridem. Hi ha plantes que creixen i que no cal trepitjar ni arrencar perquè sí, perquè volem passar justament per allà i ens fan nosa.
Clar que jo em trobo sovint acariciant els arbres, alguna fulla i/o flor i fins i tot les pedres.
I aquest post no sé exactament com ha sortit ni perquè.
