El far dels teus somnis _ Lídia
Especials.
Així és com us veig jo, especials.
Perquè sou tendres, amables, valentes.
Perquè sou còmplices.
Perquè el vostre amor ha resistit, i resistirà, totes les tempestes.
Perquè la vostra sensibilitat és palpable,
la mirada neta i el somriure sincer.
Perquè sempre teniu la porta i els braços oberts.
Perquè heu sabut lluitar i vèncer juntes.
I hem compartit tant la tristesa com l'alegria.
Perquè la vostra il·lusió, també és la meva.
I perquè avui (dissabte) ens esteu dient, cridant, proclamant
que us estimeu per damunt de tot i tothom.
I que ens estimeu a nosaltres.
Especials perquè sí.
Perquè us estimo.
Garrotxa, juny del 2007.
...
Sóc incapaç de pensar en dissabte sense emocionar-me.
Només dir que vaig rebre-la amb els braços ben oberts. Em va omplir.
Em va portar olors. Tornar records. Em va abraçar. La vaig abraçar.
Es va quedar amb mi i no només una mica. Hi vaig deixar una bona part de mi.
I vam compartir-la.
Felicitat i complicitat.
.
Així és com us veig jo, especials.
Perquè sou tendres, amables, valentes.
Perquè sou còmplices.
Perquè el vostre amor ha resistit, i resistirà, totes les tempestes.
Perquè la vostra sensibilitat és palpable,
la mirada neta i el somriure sincer.
Perquè sempre teniu la porta i els braços oberts.
Perquè heu sabut lluitar i vèncer juntes.
I hem compartit tant la tristesa com l'alegria.
Perquè la vostra il·lusió, també és la meva.
I perquè avui (dissabte) ens esteu dient, cridant, proclamant
que us estimeu per damunt de tot i tothom.
I que ens estimeu a nosaltres.
Especials perquè sí.
Perquè us estimo.
Garrotxa, juny del 2007.
...
Sóc incapaç de pensar en dissabte sense emocionar-me.
Només dir que vaig rebre-la amb els braços ben oberts. Em va omplir.
Em va portar olors. Tornar records. Em va abraçar. La vaig abraçar.
Es va quedar amb mi i no només una mica. Hi vaig deixar una bona part de mi.
I vam compartir-la.
Felicitat i complicitat.
.
Macu, macu això que has escrit, tonta!!! Macu, macu!!!
ResponEliminaUn petó i endavant amb aquests bons desitjos!!!
Et va tocar el ram que tirava la núvia?
ResponEliminaBon dia! :)****
Gràcies Pep :)
ResponEliminaNoooooooooo! només es tiren a les pelis americanes... no?
No em va tocar res més del que ja sabia que em tocava, llegir un poema i emocionar-me. I passar-m'ho teta. I fer-me mal la cara de tant riure. I els peus de tant ballar.
Bon dia, maco!! :***********
Jo, ja poden estar ben contents, els teus amics/amigues del teu poema. Molt maco, si senyor.
ResponEliminaSegur que no només tu t'emociones en recordar-ho! ;-)
Un petonot, maca!
Saps Buk? no els vaig pas llegir aquest. Aquest és el primer que vaig escriure, no sé si se'n pot dir poema, la veritat...
ResponEliminaSón amigues :)
Un petonàs!!!! :*
Aquest es l'escrit que vas llegir per el casori??, molt macu nena :-)
ResponEliminaVa anar be o que??, que no hi han fotos de l'amiga dels nuvis vestida per un casori??? :-)
No és pas això el que vaig llegir. Gràcies, maca :)
ResponEliminaMolt bé!!! Doncs sí que n'hi ha, però les té totes en Jordi, el fotògraf ;)