llàgrimes II...

Has volgut omplir-lo per sobre de la seva capacitat. Fa temps que estaves avisada de que no hi cabia res més, però en vas fer cas omís, provocant-li cada vegada més pressió. Finalment, i tal i com era d'esperar, s'ha esquerdat. I no pas poc, vessa per tot arreu.
I digues Elur, què penses fer ara? No el pots pas canviar, no hi ha recanvis.
L'afegiràs? I doncs, per quina esquerda comences?

amor incodicional...

T'estimava molt abans de conèixer-te i també havia parlat amb tu, tot i saber la impossibilitat d'obtenir una resposta inmediata. Aquest dissabte et vaig venir a conèixer personalment, feia una setmana que havies arribat i ja no podia, no volia deixar-ho per més tard. Quan vaig arribar dormies profundament i et vaig acaronar suaument. La teva mare, amiga meva, ens va presentar: Mira R., la tieta N.
Vas continuar dormint, malgrat els nostres riures, fins l'hora de dinar, quan la mare et va despertar. I, de sobte, vaig obtenir les respostes que no m'havies pogut oferir fins llavors. Els teus ulls, encara incapaços de veure poca cosa més que ombres, buscaven l'origen de la meva veu, el teu caparró es movia cap on era jo, mentre m'escoltaves. Em vas agafar el dit amb la teva mà tan fràgil i alhora tan forta. I, finalment, quan la teva mare et va deixar als meus braços, em va envair una tendresa que no havia sentit mai fins aleshores i vaig tenir la certesa de que l'amor incondicional existeix.

Nighthawks

Aquesta història surgeix després de la idea de l'Onix i en Pd40 i el seu RelatsConjunts.blogspot.com

Nighthawks _ 1942 _ Edward Hopper

El va seguir fins a la ciutat aquella nit que tenia pressa per fugir de tot. Havia canviat el vent, bufava del nord. El seu cos, la seva ànima feia dies que ho notaven. Tota ella havia notat el canvi que s'apropava, es distreia amb massa facilitat, s'havia anat desprenent de tot com aquell qui no vol, com aquell qui no se n'adona. Era estrany que el vent del nord arribés per aquelles contrades, per a fer-ho havia de sortejar moltes adversitats. Però va arribar i amb el primer alè de tramuntana també havia arribat ell. Els 15 anys que havia passat fora del poble l'havien canviat. Ja no era aquell noi pigallat i malgirbat que arromangava les faldilles a les nenes. Ara se li presentava alt i esvelt, elegant com cap altre. El seu gest, el seu caminar traspuaven maduresa.
Quan el va veure, el cor li va fer un bót i l'estòmac se li va encongir una mica. Després de tant temps encara recordava aquell petó sota la pluja d'estels. Encara recordava el desig pronunciat. No recordava però pràcticament res més d'aquella època, va haver de fer un esforç per fer present de nou la inocència i l'esperança amb què es mirava la vida. Quinze anys havien donat per a molt, potser per a massa i tot. Els seus somnis s'havien esvaït davant la realitat de la vida, havia renunciat a quasi tot per no aconseguir res a canvi. Estimava la terra, però li sobrava la gent. L'única cosa a la que no havia renunciat era a viure sola, i tot i que podria suposar certa avantatge, allí era tot un inconvenient... fins ara. Ara canviava el vent i li havia dut una espurna d'esperança, només faltava aferrar-s'hi amb força. I ho va fer i la tramuntana i l'esperança vestida elegantment la van dur fins la ciutat. Se'n va anar sense cap mena de remordiment, sense mirar enrere, la pressa per fugir no li permetia.
I ara, ara es trobava aquí, en un bar de vés saber on, aguantant les ximpleries del que es pensava que la salvaria d'allò que la feia fugir. Recordant aquell petó ridícul sota la pluja d'estels, repetint-se una i altra vegada que s'ha d'anar en compte amb el que desitges, que pot esdevenir real. No podia deixar de mirar-se les mans, com si allí hi hagués la resposta que feia tants anys que buscava.
De sobte la porta es va obrir, va alçar el cap i el vent li va esvalotar els cabells d'aram, feia tramuntana...

el meu "jefe"...

Ara, en català, va amb àtxe o sense àtxe?


Cal afegir-hi res més?
Té 37 anys acabats de fer...

fulles seques

M'acompanya el
trepig de fulles seques
cada matí.

efectes secundaris...

Ja han aparegut els efectes secundaris de la manca de pluja i el vent persistent d'aquests dies.
No puc amanyagar el gat, no puc tocar l'arxivador, en fa mitja basarda obrir portes, no puc acostar-me gaire a la fotocopiadora, el telèfon també em fa mitja por... i és que porto dos dies que m'enrampo amb tot. Fins i tot quan toco a algú.
I avui la cosa ja comença a ser preocupant, fins i tot m'he enrampat amb el telèfon, acostar-me'l a la cara per parlar ha estat suficient perquè em fotés una enrampada a la barbeta i estigués a punt de deixar-lo caure. He hagut de demanar al meu company de feina, que m'obrís l'arxivador, doncs 4 vegades que ho he intentat 4 ventellades que m'ha fotut.
Em passo el dia deixant anar petits crits i xiscles de dolor i sorpresa desagradable.
Aquest vespre haig d'anar al súper... tinc 2 hores per rumiar com obriré la porta sense quedar-m'hi mig electrocutada...
Si-us-plau... que plogui aviat... que dexi de fer vent.

amb el temps...

Avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie le visage et l'on oublie la voix
le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
l'autre qu'on devinait au détour d'un regard
entre les mots, entre les lignes et sous le fard
d'un serment maquillé qui s'en va faire sa nuit
avec le temps tout s'évanouit

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
mêm' les plus chouett's souv'nirs ça t'as un' de ces gueules
à la gal'rie j'farfouille dans les rayons d'la mort
le samedi soir quand la tendresse s'en va tout' seule

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre à qui l'on croyait pour un rhume, pour un rien
l'autre à qui l'on donnait du vent et des bijoux
pour qui l'on eût vendu son âme pour quelques sous
devant quoi l'on s'traînait comme traînent les chiens
avec le temps, va, tout va bien

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie les passions et l'on oublie les voix
qui vous disaient tout bas les mots des pauvres gens
ne rentre pas trop tard, surtout ne prends pas froid

avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
et l'on se sent floué par les années perdues- alors vraiment
avec le temps on n'aime plus...

estrelles

Avui hem anat a capturar estrelles.. i hem vist unes quantes leònides

lluna

De matinada
la lluna és un somriure
enmig del cel.

Mentre clareja
la lluna és un somriure
enmig del cel.

(Tercet escrit avui a les 7 a.m.)

introspecció...

Nani o motomeru
Kaze no naka yuku _ Jôsô


Què pretenc trobar
internant-me en el vent?

nomadisme...

Avui el dia s'ha llevat amb vent... toca canviar de rumb.

crisi

hi ha mots, gestos... que es claven com punyals...
hi ha un "t'estimo" suau com el vellut expresat amb immensa alegria, tal com sempre ha estat la nostra amistat...

a vegades només un dels darrers compensa tots els primers.
Per sort no vénen d'allà mateix...


Àudio: Solitude de Pep Poblet
(la podeu escoltar desbloquejant la finestra emergent)

el poeta...

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol
(19 de març de 1929 - 11 de novembre de 2003)

rosada...

Malgrat ningú
en tingui consciència
la rosada cau.

miau...

Us presento al meu company de pis.

Vet aquí un blog... vet aquí un gat.

oblit...

Oblidar-me és fàcil.
Requereix poc esforç, uns 5 minuts... poc més...
Jo ho faig sovint, però no em puc permetre el luxe d'oblidar-me durant gaire temps...

buida...

...què es pot fer...

...quan et sents tan buida i sense ganes d'omplir-te de res...

...quan fuges a capturar la bellesa que t'envolta, amb l'afany de que te'n quedi dins l'ànima...

...quan tota tu ets una paradoxa...

volar...

per tancar els ulls i deixar-se endur...

I si seguíssim el nostre instint?