Markina

Explica l'Espinàs, en el seu llibre "A peu pel País Vasc", que a Markina (Bizkaia) hi ha un centre de formació professional (si la memòria no em falla), en el qual hi podem trobar un monument escultura de 100 blocs de pedra marmòria, d'un gris lleugerament blavós, alts gairebé com un home. A cada bloc, una lletra. Es pot transitar entre els blocs i es llegeix un text/frase en euskera. Traduïda vindria a ser, més o menys:
"Val més ser un llop en llibertat, encara que sovint no trobi amb què alimentar-se, que un gos lligat a qui porten cada dia el plat ple"

tardor

(foto: una fageda qualsevol de la Garrotxa aquest matí)


Suaument cauen
les fulles sobre el terra
encatifat
d'ocres tardorencs que
ho embolcallen tot.

zopa...

Sempre m'ha fet gràcia, sóc de cor senzill (com deia el Mikimoto), l'acudit aquell de
"-estàs refredat? -do!"
Sobretot quan estic com una sopa i sóc incapaç de parlar amb normalitat, ni respirar amb normalitat, ni dormir amb normalitat, ni pensar en normalitat... recordo l'acudit i ric.
Encara que només internament, encara que ridículament... doncs n'hi ha que no reconeixen l'esforç d'haver-me llevat a les sis i d'haver vingut a treballar... a la pròxima em quedo a casa...

I do, do eztic paz defdedada...

el temps...

Pájaros, pajarines...

"Desde lo nevado hasta lo cremoso, pasando por volcanes, playas, potreros, ríos, rocas, lechos, carreteras, olas, por todas partes pájaros. Pájaros, pajarines, pajarracos, pajarintos, pajarantes! Inmóviles y acechantes, cantantes y silbantes, reluciendo el rayo de oro, confundiéndose con ceniza o crepúsculo. Y volando! Volando en la libertad del aire, rápidos como flechas o lentos como aves. Volando con estilo diferente, apartando el cielo o atravesándolo con cuchillos, o a veces en la plenaria multitud de la migración llenando el universo con el inmenso fluir de la pajarería”


Pablo Neruda _ Arte de pájaros

Ja us ho diré...

Volia penjar alguna cançoneta dels Ja t'ho, però entre que no he trobat ni un sol video en tot internet i la meva inoperància en fer aquesta mena de coses... no me n'he sortit. I si tenim en compte que he tingut una mica de sort i he trobat una de les cançons més precioses que tenen... us deixo aquest Si véns i la seva corresponent lletra.
A disfrutar-ho!

meme musical

Abans d'ahir en Propde40 em va convidar a fer un altre meme... i mira... aquest m'agrada... i per això l'he fet.
Es tracta de triar una banda o grup i respondre les preguntes amb títols de les seves cançons. Però, per variar, no triaré a ningú per seguir la roda... si algú s'anima, ja ho sap.

:)

Banda o grup escollit: JA T'HO DIRÉ

Ets home o dona?
Ho tens clar, bruixa!

Descriu-te:
A poc a poc vaig dibuixant...

Què senten les persones sobre tu?
Sal i dolçura

Com descriuries la teva anterior relació sentimental?:
Així i tot...

Descriu la teva actual relació sentimental amb el seu novio/a o pretendent:
Planetes transparents

On voldries estar ara?:
Suspès en l'aire

Com ets respecte a l'amor?:
Tenc es cor calent

Com és la teva vida?:
Naixeran nous vents, canviaran es temps

Què demanaries si tinguèssis un sol desig?:
L'univers

Ara despedeix-te:
M'allunyaré...

bolets i vespes...

Aquest migdia he anat a comprar el pa. Com és costum, quan sóc al poble, després passo pel bar de la meva amiga a fer el cafetó i a posar-nos el dia de tot plegat. Abans d'entrar-hi m'he trobat en C.
"carai C. et feia buscant bolets!!"
"Doncs mira, avui n'han baixat un parell d'aquí dalt carregats d'escarlets, dos bons cistellats"
Quan he arribat a casa ho he dit al pare. Hem dinat i de cap al bosc!
Que maco està el bosc. Quina olor que feia! I quin piló de bolets!! Hem carregat els dos cistells i n'hem deixat un munt que ja estaven passats i corcats. Per variar m'han rondat les vespes. Però no me n'ha picat cap. No sé pas què tenen amb mi...
Aquesta recollida l'hem feta en una hora i mitja.
Hem tornat cap a casa, cansats però contents.
I quan m'he cansat de netejar-los, he sortit al pati a fumar. La tranquilitat m'ha durat mitja cigarreta... ha vingut una vespa i m'ha picat al clatell.
Es veu que els bolets aquesta temporada venen acompanyats de picades.

intrínsec...

Pausa

De vez en cuando hay que hacer
una pausa

contemplarse a si mismo
sin la fruición cotidiana

examinar el pasado
rubro por rubro
etapa por etapa
baldosa por baldosa

y no llorarse las mentiras
sino cantarse las verdades.

Mario Benedetti

cel III

Avui el cel em guarda la germana petita fins que arribi a Mèxic.

El souvenir que li he demanat ha sigut una pedra... una pedra qualsevol del terra, collida però d'un lloc especial.

cel II

¿Què es pot fer quan mires constantment el cel tot buscant una sortida a aquest atzucac?

Atzucac al que arribes sense saber-ne el camí d'entrada per poder-lo desfer...

cel...

Encara cauen gotes d'un cel mig serè; plou i fa sol, la meva mà juga inconscientment amb els cabells.
Alço el cap i busco l'arc iris, que no trobo; però sí que veig núvols fets de plata, or i cotó fluix, atravessats pel dibuix elegant del vol d'un bernat pescaire.

al vent...

Ha tornat el vent...

... i ja no em pot esbalotar els cabells.

... i aquesta vegada, ens ha portat núvols.

... i potser ens regalarà pluja.

... i si el pentino?

... i si aconsegueixo canalitzar-lo i transformar-lo en paraules?


Chillida el transforma en sons...

Foto: www.ingeba.org

striptease...

Avui m'he llevat tard, a 3/4 de 9. M'he trobat al meu germà mirant-se la F1, sense gaires ganes d'anar enlloc, fins que li he plantejat el tema bolets. Hem decidit acabar de riure una estona veient el renault de l'Alonso entrant rere el Ferrari del Schumi i ens hem posat en marxa. Ocells i bolets, ha dit que tocava. Però al matí no és bona hora per anar a veure ocells allà i de seguida ens hem endinsat al bosc. I quan dic endinsar, és endinsar. Ell, l'expert ha trobat de seguida 4 rossinyols, jo tenia prou feina per mirar on posava els peus. Sempre em quedo una mica enrere, i avui no ha sigut l'excepció, em poso a guaitar si veig algún bolet i ell se m'escapa. Estava farcit de bolets semblants als siurenys, que no he agafat, val més no arreplegar-los als desconeguts i/o sospitosos. Quan he vist on era ell, m'he adreçat cap allà i just quan l'he atrapat una abella se m'ha clavat al dit xic. Mareta meva quin mal!! Lamarequelavaparir!!!! Mentre intentava treure'm el fibló, amb un principi d'histèria, em fan pànic, he notat com hem tornaven a pessigar primer al braç esquerre, després al dret i més tard a sota el braç, al costat del pit. En tenia una dins la samarreta!! Sense pensar-m'ho ni un segon m'he tret la samarreta, mentre el meu germà em deia que marxés d'allà i que no fes anar els braços com una boja. Jo ja tenia un atac de pànic i d'histèria, tot junt; em semblava que tenia abelles o vespes per tot arreu, al cap, per tot el cos... amb la sensació de tenir-ne una al cap, he començat a picar-me, una i altra vegada, cridant al meu germà que me la treiés; sentia el seu zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz tota l'estona... ell mentrestant intentava matar, a cops de peu, la que hi havia dins la samarreta. Ja us ho podeu imaginar, a ell millor que no el pessiguin, n'és una mica al·lèrgic, jo plorant histèrica i corrents sense samarreta pel bosc. Fins que he vist un rossinyol. "aaaaaaaaaaah!!! aaaaaaaaah!!! merda d'abelles!! treu-me la del cap!!! No n'hi tens cap al cap, Neus. Que sí!!! que l'he morta, però encara hi és!!! treu-la!! treu-la!!! quin mal!!!! snif! snif! cullons!!! snif! snif! .... mira!!! un rossinyol!!!!! jeje!!" M'ha fet tanta ilusió que se m'ha passat tot de cop. El meu germà encara riu. M'ha preguntat si volia tornar a casa, que si em feia molt de mal podíem tornar i ja estava. Li he dit que no, si tot just acabàvem d'arribar! O sigui que per no tornar a passar pel mateix lloc, no fos cas, hem seguit la ruta del porc senglar. Anar al bosc amb el nen és tota una aventura, sempre!!! Semblava un capítol de "Perdidos", només ens faltava el guapo per curar-me les pessigades i el calvo per obrir-nos camí a cops de matxet. Hem pujat i baixat unes quantes vegades el barranc, hem collit uns quants rossinyols més, hem omplert una bossa de castanyes, hem trobat un esquelet de senglar, ens hem embardissat, hem rigut, m'he queixat, tinc el braç esquerre ben esgarrinxat, ell el dret, he baixat per llocs increïbles tot arrossegant el cul, una parella de pit-roigs m'han fet companyia una bona estona, quan he anat a buscar un "camí" més segur que el que tirava pel dret, un d'ells s'ha aturat més d'una vegada a uns 3 metres de mi, segur que encara riu, jo només de pensar-hi, només d'imaginar-me per allà avui, ja ho faig. Hem pogut gaudir d'una llum preciosa que s'escolava enmig de les branques fins arribar on érem. I finalment hem arribat a la carretera, carretera de bosc, clar. I cap a casa a dinar.