privilegis...
>> diumenge 5 de juliol de 2009
Pujar al Taga, escoltar el silenci ple de sons, cants d'al·loses, brunzits d'insectes, el vent suau entre els cabells que s'escapen de la pinça...
Complicitat, somriures, confidències, preses de pèl, riures, celebracions ... entre germans.
Dormir en una masia, segurament anterior al s.XI, amb la finestra oberta... veure a través de la mosquitera la lluna quasi plena.
Ser conscient de que t'adormiràs banyada amb la seva llum... dibuixar un somriure i tancar els ulls.
Complicitat, somriures, confidències, preses de pèl, riures ... entre germans.
El color del mar quan la tarda comença a semblar vespre. L'olor de les onades. El cel amenaçador per un costat, dòcil i serè per l'altre... Paisatge dividit en dos.
Olorar terra humida tot tornant cap a casa.
13 ventades ...:
Ja ho pots ben dir, un cap de setmana així és un privilegi. M'encanta que ho sàpigues valorar d'aquesta manera, i et quedin aquestes sensacions. Bé, i m'encanta que ens les facis arribar també!
Quina sort viure una experiència així :-))
Espera... que em sembla que m'arriba l'olor a terra humida...
Pujar el Taga un privilegi? deixem pensar... ;)
un bonica excursió de paisatges i olors.
A vegades no me'n surto Xexu, però d'altres sóc capaç de fer-ho, entre lo bo i lo dolent, em quedo amb l'alegria ;*)
Sí Assumpta, i encara que a voltes me n'oblidi, sé que sóc afortunada :)
Jordi, el meu germà em va dir fa dies que jo hi podria pujar tranquil·lament, que era un passeig... quan em van preguntar com m'havia anat, vaig dir:' tenint en compte que l'I creu que és un passeig, val més que no digui res!' jejeje
El privilegi és poder disfrutar de tot el que veus des d'allà dalt! i mentre hi puges i quan en baixes...
Una travessa Garrotxa-Ripollès-Maresme-Garrotxa impagable Estrip ;)
El Taga.
Des de Sant Martí d'Ogassa és impresionant.
M'agradaria pujar des de Pardines,no ho he fet mai.Records
M'encanta el Taga. Una excursió genial. En tinc un gran record. I em penso que vaig escriure algun haiku en el llibre que hi ha al cim...
Un petonot, maca. Gran post! ;-)
Un autèntic privilegi això que expliques. Espero que no et prenguessin massa el pèl els teus germans.
Adéu!
Impressionant i cansat Quim, sobretot quan no estàs gaire en forma ;)
Salut!
És maca la nostra terra è Buk?!
El llibre!!!! mareta meva! fins que no t'he llegit no hi he caigut! em vaig descuidar d'escriure al llibre! jo que sempre hi poso alguna cosa... i de 'passu' quasi me'l llegeixo tot (la vena xafardera a vegades és difícil de controlar :P)
Hi hauré de tornar...
Un altre per tu, maco!!!!
Gràcies :*)
Només lo just Albert, però no et preocupis, si alguna cosa em sobra són cabells! ;P
Salut! I benvingut a nòmades, espero que t'hi sentis còmode :)
ostres, lo de la masia m'ha captivat!
Fa un parell d'anys el vaig pujar de nit!
Els paisatges retallats i la lluna per companyia... :)
...doncs no sé perquè nassos no l'he pujat mai, el Taga...
i no sé si ara, amb el genoll com el tinc, fora una gran idea... però ho podria provar...
(com sempre una atmosfera especial flueix per ca teva, elur.)
petonet dolç, nina
:o)*
a mi també em va captivar Deric! no volia dormir, només mirar la lluna ;)
uuuu de nit? a aquesta gent que pugeu muntanyes de nit, no sé si admirar-vos o planyar-vos Joana ;)
no ho sé Poeta, jo que el tinc més aprop no hi havia anat mai...
Pujar rai... és baixar que casca genolls...
una abraçada :***
Publica un comentari