jocs absurds ...

Avui em noto cansada. Fa massa dies que dono voltes a la mateixa qüestió, que es redueix a una simple pregunta i al fet de si val la pena fer-la o cal deixar-ho córrer. I em pregunto si el fet de no haver-la formulada encara és significatiu o no. I tot són interrogants. I la majoria tan absurds que m'acabo somrient irònicament... a voltes fins i tot sarcàsticament.

Noto un rosec a la boca de l'estòmac i no és de gana. Sento un desassossec que fa massa dies que em ronda. Ja fa massa dies també que no veig ploure, massa núvols i massa poca pluja i massa masses.

I tot plegat per res. Perquè sé que no cal estar així. I de fet durant moltes estones al dia ni me'n recordo de la meitat del que em fa anar de cap.
Només hi ha una constant de cabells llargs i rinxolats plena de misteri.

Misteri que m'invento perquè m'agradaria que hi fos.
Saber-se inventora de realitats alternatives a vegades ajuda.

Si jo jugo però tu no ho saps, si em penso que jugues quan no ho fas, podem posar-nos d'acord per establir les regles del joc?

Si jugues i no ho sé i et penses que fujo quan també jugo, podríem trobar mai un camp on mostrar la tàctica del joc?

Si tot plegat no és cap joc perque ja ningú juga, però tothom sap que la vida no és més que un joc... quina pèrdua de temps més terrible!

Me'n vaig de l'olla... però és que avui em noto cansada i no m'abelleix de quedar-m'hi.